Els grans postromàntics

Conferències a càrrec de Joan Vives.

Entre les revoltes del 1848 i la composició de l’òpera “Tristany i Isolda” de Wagner, entorn de 1860, sorgeix a Europa una nova concepció musical, reflex de la crisi creixent del romanticisme, els temps de convulsió social i política i la tendència pessimista del pensament, que arribarà fins a la Primera Guerra Mundial. L’expressió musical va cap a grans desenvolupaments musicals i a l’ús de dispositius orquestrals de grans dimensions. Aquesta vegada dedicarem el cicle als tres grans noms propis del postromanticisme.

Dissabte, 10 de gener 2026, 11.00 h.  
“La Catedral del so”

Anton Bruckner (1824-1896). Nascut prop de Linz (fa 200 anys), Anton Bruckner va ser un home senzill i un brillant organista forjat entre el fervor catòlic viscut des de petit al Monestir de Sant Florian i el nou univers musical descobert en les òperes de Richard Wagner. El resultat és un catàleg d’obres que basculen entre les sonoritats massives de les seves Simfonies i la infinita profunditat emocional de misses i motets.

Dissabte, 7 de febrer 2026, 11.00 h.
“La vida i el destí, entre la cançó i la simfonia” (I)

Gustav Mahler (1860-1911), compositor bohemi d’origen jueu, admirador profund de la nova estètica wagneriana. Mahler esdevé l’expressió més genuïna del postromanticisme ja des de les seves primeres simfonies i els primers cicles de lieder on és capaç de barrejar tonades i balls populars, danses de saló, marxes militars amb melodies infinites, orquestracions ampul·loses, i una riquesa harmònica que configuraran des del començament l’essència de la seva personalitat.

Dissabte, 7 de març 2026, 11.00 h.
“La vida i el destí, entre la cançó i la simfonia” (II)

Gustav Mahler. Després d’una itinerant i brillant carrera ascendent com a director d’orquestra a ciutats com Budapest, Praga, Kassel o Hamburg, l’any 1897 Gustav Mahler esdevé el prestigiós director titular de l’òpera imperial de Viena. L’Arribada a la seva vida de la jove Alma Schindler i els cops que li havia reservat el destí aniran forjant el seu camí creatiu cap a l’expressionisme sempre amarat d’una visió en crisi de la condició humana al seu temps i per la inquietud del destí vers el més enllà.

Dissabte, 11 d’abril 2026, 11.00 h.
“El compositor que va fer sonar a Zaratustra i dansar a Salomé” (I)

Richard Strauss (1864-1949). El 1864 naixia a Múnic el compositor i director d'orquestra Bavarès Richard Strauss. Va ser confós sovint, i ja en el seu temps, amb els membres de la popular família vienesa dels valsos i les operetes, amb la que compartia cognom, però no tenia cap mena de vincle familiar. Ben aviat va esdevenir la cara optimista del post romanticisme germànic.

Dissabte, 16 de maig 2026, 11.00 h.
“El compositor que va fer sonar a Zaratustra i dansar a Salomé” (II)

Richard Strauss. Sorgida sota la influència de l'obra de Mozart i Wagner, la seva producció va assolir una gran popularitat a través de poemes simfònics com ara Don Joan, Till Eulenspiegel o "Així va parlar Zaratustra". Posteriorment, òperes com Salomé, Elektra, "El cavaller de la Rosa" o "La dona sense ombra" consolidarien el seu prestigi al costat d'una imponent col·lecció de lieder que avui formen part del repertori universal.

* Idioma conferències en català | Espai: Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí.