"Quimera", de Laura Feixas

La quimera és un somni o il·lusió que és producte de la imaginació. És allò que s’anhela tot i saber que és gairebé inabastable o fins i tot impossible. Arriba un punt en què la realitat ens cansa amb la repetició constant.
Veiem sempre les mateixes quatre fotografies, els mateixos paisatges, les mateixes cares i els mateixos colors, formes i elements. Tot sembla conegut. Tampoc ens estranya, perquè sabem que mai podrem veure la realitat d’una altra manera, però que fàcil que és imaginar-ho i somiar-ho.

Aquesta sèrie de fotografies neix d’aquesta necessitat: la de mirar la realitat d’una altra manera. D’una manera distorsionada, alterada i manipulada. Al final l’entorn és el de cada dia, el que m’envolta, casa meva, Banyoles. Però és divertit imaginar com podria ser en un altre context o univers.
He posat el focus no en allò que les imatges signifiquen, sinó en el que provoquen. He jugat amb les llums, els colors, les textures i les formes. Pensant, observant i mirant d’una manera més abstracta, artística i lliure, fugint de la realitat com la coneixem i deixant espai per a la interpretació, per a la quimera.

Laura Feixas (Banyoles, 2006) actualment, està estudiant primer del grau en Comunicació Audiovisual i Multimèdia a l’Escola Universitària de les Arts - ERAM (Universitat de Girona).
A segon de batxillerat, l’any 2023, va fer el treball de recerca sobre la fotografia analògica. A la part pràctica del projecte, va construir una càmera de gran format amb una impressora 3D, amb la qual va poder fer
les fotografies del treball, les quals també va revelar i positivar en un laboratori que es va fer a casa. Per poder mostrar totes les fotografies que havia fet, va dur a terme una exposició fotogràfica a la Llotja del Tint
de Banyoles.
Gràcies a això, ha obtingut sis premis per aquest treball: Premi Consell Social de la Universitat de Girona de recerca en l’àmbit d’arts visuals i escèniques; Premi CRACS de la UdG a la millor defensa del treball de
recerca; Premi LCI Barcelona al millor treball de recerca; Premi Salvador Reixach al millor treball de recerca d’arts i disseny; Premi Astrobanyoles al millor projecte tecnològic, i Premi Recerca de la Universitat de Vic.
Des de ben petita que ha tingut a les mans càmeres que hi havia a casa i ha experimentat aprenent de manera autodidacta. La fotografia, a part de ser el que més l’apassiona, també l’ajuda a expressar-se i a mostrar tot allò que no sap explicar amb paraules. És una de les poques coses amb què pot ser més ella mateixa i desconnectar completament de tots els problemes.
Tot i que fa molts anys que té la càmera a les mans, encara li falten molts àmbits per descobrir, i és per això que ara està provant coses noves, com per exemple en aquest últim projecte, «Quimera», la fotografia abstracta. També li agrada molt la fotografia de paisatge i de concert.