Els altres genis del classisicme

Conferències a càrrec de Joan Vives.

L’òrbita musical del segle XVIII no va ser només una transició entre el barroc de Bach i el classicisme de Mozart; va ser un autèntic laboratori d’idees on la raó i l’emoció dialoguen constantment. En aquest cicle, ens endinsarem en les figures de tres creadors que, cadascú a la seva manera, van trencar els motlles de la seva època. Des de l’experimentació emocional al teclat, la reflexió sobre puresa dramàtica a l’òpera, fins al refinament exquisit que sovint ha quedat injustament a l’ombra. En definitiva, recuperarem el so d’una Europa que va camí del romanticisme.

Dissabte, 17 d’octubre de 2026, 11.00 h.
Carl Philipp Emanuel Bach, entre el racionalisme i el sentiment.

Segon fill compositor de J. S. Bach, Carl Phililipp (1714-1788) ben aviat es va convertir durant quasi 4 dècades en clavecinista del rei Frederic el gran de Prússia. Gràcies a les darreres voluntats de Telemann, que havia estat el seu padrí de bateig, es convertiria en el seu successor com a kantor de les esglésies d’Hamburg.
Si el seu pare va ser el mestre de l'ordre diví, Carl Philipp se’ns mostra com el mestre de l’expressió del sentiment humà. En un món que encara idolatrava la simetria del racionalisme, va esdevenir el gran representant de l'Empfindsamkeit i un referent inspirador de compositors posteriors com el mateix Beethoven.

Dissabte, 21 de novembre de 2026, 11.00 h.
Christoph Willibald Gluck i la crisi de l'òpera seriosa.

El fill d’un forestal que va esdevenir professor de música de la futura reina Ma. Antonieta. Sens dubte un dels més grans representants operístics del seu temps, dominat per l’exhibicionisme de castrats i sopranos i on la puresa dramàtica importava ben poc si no hi havia prou ornaments. Amb el temps, Gluck va despullar l'òpera d'artificis innecessaris per posar la música al servei de la poesia i la tragèdia, gràcies a la popularitat de pàgines com “Orfeo i Euridice”. Aquesta voluntat de recuperar la puresa dramàtica de l’òpera seriosa el va portar a promoure la seva cèlebre “reforma”.

Dissabte, 12 de desembre de 2026, 11.00 h
Luigi Boccherini, el geni galant quasi oblidat.

L’adveniment dels Borbons, contra la impressió que la península Ibèrica esdevindria subsidiària de la música francesa, va representar l’entrada d’una gran quantitat de figures italianes de primera línia com Farinelli o Domenico Scarlatti entre d’altres. En aquell context, Luigi Boccherini, sovint oblidat o reduït a l’autoria d’un encantador Minuet, va ser un compositor i violoncel·lista originari de Lucca, que va desplegar la seva obra a la península Ibèrica, combinant amb elegància una profunda expressivitat, allunyada de la intensitat vienesa, amb el temperament i el color de la música popular del moment, transitant sempre amb enginy entre la malenconia i la joia.

* Idioma conferències en català | Espai: Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí.