"Mutatis Mutandis", de Mònica Alonso

Mutatis Mutandis és una exposició sobre la ferida com a possibilitat de transformació. Parteix del diàleg entre la natura i el cos humà, entesos com a matèries fràgils, sensibles i exposades al canvi. La ferida visible en el paisatge - en aquest cas, una taca negre sobre l’escorça d’un roure d'Albons - esdevé una imatge de resistència, reparació i mutació.

La peça central de l’exposició transforma aquesta ferida de l’arbre en una experiència corporal. La taca a l’escorça s’amplia fins a una escala monumental i es converteix en una gran pell translúcida suspesa a l’aire. Aquesta membrana fràgil i vibrant moguda pel vent convida al públic a travessar-la, a tocar-la i sentir-la amb el seu propi cos.

A través de la instal·lació, el dibuix, l’aquarel.la i el vídeo, Mutatis Mutandis proposa sentir el paisatge empordanès com un cos viu del qual formen part: vulnerable, ferit i alhora resilient.