Ensemble Oníric
L’art de la burla
Miquel Medina García – oboè
María Milagros López García – flauta
Violeta de la Calle Quirós – piano
Àngela Homs Navarro – fagot
Pablo Ruiz Maqueda – trompa
L’ENSEMBLE ONÍRIC es crea el 2022 com a quartet de vent, en el marc del Conservatori Superior de Música d’Aragó. El grup va continuar expandintse, es va convertir en un popular quintet de vent i, finalment, va afegir el piano a la seva formació, donant lloc a l’actual sextet. El seu primer concert a l’Auditori Eduardo del Pueyo el 2024, participant en el Concurs de Joves Intèrprets de la Fundació Juan March, els va fer guanyar el premi del jurat, donant així inici a la seva carrera com a conjunt.
Format per músics de diferents parts d’Espanya, i amb una àmplia trajectòria individual, l’Ensemble Oníric té la voluntat de descobrir noves idees, compositors i obres escrites per aquesta inusual formació. Fan concerts en recintes com ara el Teatro Cervantes de Navaleno, el Festival Hola Primavera de Zaragoza, el Festival Soria Clásica, o la sèrie Grandes Conciertos del Conservatori Superior de Música d’Aragó i la Fundación Juan March de Madrid. En aquest darrer, participen amb el seu programa Espejismos Ligetianos, en el qual intercalen la gran literatura per a quintet de vent amb piano de Poulenc, Jacob i Françaix amb interludis mirall de les Sis bagatelles de György Ligeti, una adaptació per a cinc de la seva particular Musica Ricercata, una obra de la qual també s’interpreta una selecció de moviments.
PROGRAMA:
L’ART DE LA BURLA
El Lazarillo de Tormes (1554), Gargantúa (1534), Till Eulenspiegel (1515), Tomás Bretón (1850-1923), Francis Poulenc (1899-1963), Richard Strauss (1864-1949). Han passat gairebé quatre-cents anys entre totes les generacions d’aquells que seran els protagonistes del programa del concert, personatges de novel·les i compositors. Quatre-cents anys d’història. Però no són
potser aquests personatges del segle XVI d’extrema actualitat en la nostra societat? Potser no hem après encara prou d’ells. Diu Ciceró (106 aC -43 aC) que la comèdia és una imitació de la vida, un mirall dels costums i la imatge de la veritat. El protagonista pot ser qualsevol, el més pobre, el més marginal o el més absurd. Conten les seves vides i intenten reflectir la veritat. Saltem la fina línia entre la realitat i la ficció per a començar aquest viatge musical.
TOMÁS BRETÓN I HERNÁNDEZ (1850-1923)
Sexteto per instruments de vent
FRANCIS POULENC (1899-1963)
Sextet, FP 100
RICHARD STRAUSS (1864-1949)
Till Eulenspiegels lustige Streiche, op.28
Durada total del concert: 70’
